Si començo aquesta valoració sent sincera haig de dir que el principi d'aquest curs se'm va fer ''cuesta arriba''. Sempre dic que encara no he après a conciliar vida laboral i familiar i és que tinc un nen de dos anys i al principi m'era molt difícil arribar als dimarts i veure-li ja gairebé dormit o dormint sense haver-li vist en tot el llarg dia. Aquest fet sumat al fet que no vaig poder assistir a dos de les primeres sessions seguides a causa d'una baixa em va fer anar endarrerida en les activitats del blog.
Aquesta és la meva mirada ''negativa'' d'aquest curs però li guanya la positiva. He pogut riure'm, compartir experiències, compartir pors, la nostra primera visita de l'inspector, compartir alegries... Assimilar conceptes nous i aprendre que el nostre aprenentatge és l'experiència. Ha estat un plaer poder fer aquest curs. Em dóna la sensació de que ens ha quedat molt per aprendre; hi havia dies que entre nosaltres començàvem a compartir experiències i ens quedàvem enganxats a les unes i les altres restant temps a temes que potser tenies més a dir tant Lourdes com Lluís, però d'aquestes experiències també hem après, segur.
Se suposa que aquí acaba el blog, no? Repeteixo, un plaer coincidir amb cadascun dels companys i formadors.
sábado, 26 de marzo de 2011
"LO QUE EL CORAZÓN QUIERE, LA MENTE LO MUESTRA"
He pogut recollir d'aquest article moltes idees, frases plenes de significat, pensaments que comparteixo i que deuríem dur a terme canviant el ''chip'' en la nostra ment.
M'agradaria comentar d'una banda la part 'mèdica' de l'article. Hi ha malalties de tot tipus una destinació que penso que no podem canviar però sí que podem ajudar. Davant una malaltia ajuda tant l'estat de la ment, l'ànim, les ganes i el pensament positiu... Com diu Mario Alonso Puig: ''El pensament és capaç d'interactuar amb l'organisme i produir canvis físics molt profunds''. Pots donar-li una bolcada al teu estat físic si cuidem l'emocional i valoro moltíssim (per que he tingut l'experiència de veure-ho en dues persones) la capacitat de poder fer-ho.
Quant a la part educativa de l'article començaria amb una de les primeres frases ''Una persona il·lusionada va més enllà del que es podria esperar en la seva trajectòria''. Quants nens ens trobem a l'aula que els costa assolir els coneixements però tenen una actitud tan positiva i tantes ganes d'arribar a aconseguir-los que aquesta actitud és la que els fa aconseguir-los. Per això nosaltres com a mestres hem de fomentar aquesta actitud en tots els nens. Fomentar la confiança en si mateixos, que tinguin en alça la seva autoestima i poder transmetre pensaments positius. El que intentem transmetre serà amb el que es quedaran. Per això també hem de tenir clara nostra actitud, la posició del mestre. Mario Alonso diu ''Contra la preocupació hem de parar esment a la respiració abdominal, aquesta produeix canvis en el cervell i asserena el nostre estat mental'' em sembla un bon consell per a un mestre, hem de tenir la ment neta i serena, sense preocupacions que puguem transmetre, o sigui que una bona respiració abdominal a temps ens pot ajudar...
Finalment m'agradaria destacar també la frase de Ramón y Cajal; ''Todo ser humano si se lo propone, puede ser escultor de su propio cerebro'' aquesta cita la deuríem tenir en compte tots.
M'agradaria comentar d'una banda la part 'mèdica' de l'article. Hi ha malalties de tot tipus una destinació que penso que no podem canviar però sí que podem ajudar. Davant una malaltia ajuda tant l'estat de la ment, l'ànim, les ganes i el pensament positiu... Com diu Mario Alonso Puig: ''El pensament és capaç d'interactuar amb l'organisme i produir canvis físics molt profunds''. Pots donar-li una bolcada al teu estat físic si cuidem l'emocional i valoro moltíssim (per que he tingut l'experiència de veure-ho en dues persones) la capacitat de poder fer-ho.
Quant a la part educativa de l'article començaria amb una de les primeres frases ''Una persona il·lusionada va més enllà del que es podria esperar en la seva trajectòria''. Quants nens ens trobem a l'aula que els costa assolir els coneixements però tenen una actitud tan positiva i tantes ganes d'arribar a aconseguir-los que aquesta actitud és la que els fa aconseguir-los. Per això nosaltres com a mestres hem de fomentar aquesta actitud en tots els nens. Fomentar la confiança en si mateixos, que tinguin en alça la seva autoestima i poder transmetre pensaments positius. El que intentem transmetre serà amb el que es quedaran. Per això també hem de tenir clara nostra actitud, la posició del mestre. Mario Alonso diu ''Contra la preocupació hem de parar esment a la respiració abdominal, aquesta produeix canvis en el cervell i asserena el nostre estat mental'' em sembla un bon consell per a un mestre, hem de tenir la ment neta i serena, sense preocupacions que puguem transmetre, o sigui que una bona respiració abdominal a temps ens pot ajudar...
Finalment m'agradaria destacar també la frase de Ramón y Cajal; ''Todo ser humano si se lo propone, puede ser escultor de su propio cerebro'' aquesta cita la deuríem tenir en compte tots.
lunes, 21 de marzo de 2011
"Orientacions per a un/a mestre/a novell per a tractar alumnes que presenten TDAH"
Aquí deixo la feina que vam recollir el meu grup seguint el mètode tractat anteriorment sobre nens que presenten transtorns de TDAH:
GRUP A: METODOLOGÍA EN DONAR LES CLASSES
- Com donar las clases:
· Dinàmiques per a captar l'atenció del nen.
· Aprenentatge significatiu que pugui relacionar-ho amb la realitat.
· Material manipulatiu.
· Fer-li participatiu, fent preguntes-implicació.
·Utilitzar material atractiu per a ell.
- Com explicar els continguts acadèmics:
· Captar moments que pari atenció per a explicar teoria (prioritzar continguts).
· Aprenentatge significatiu que pugui relacionar-ho amb la realitat.
- Assignació de deures tasques:
· Material personalitzat (com llibreta amb la seva foto on li fiques els deures...)
· Tasques adaptades al nivell d'atenció del nen.
· Donar-li càrrecs (com l'encarregat dels deures per que no s'oblidi del que s'ha de fer)
· Supervisió del tutor.
GRUP B: COM MILLORAR EL COMPORTAMENT DEL NEN
- Supervisió constant:
· Mirar agenda cada día (a última hora).
· Marcar objetius a curt termini.
· Lligam constant amb la familia.
- Tutories individualitzades:
· Tutoria amb moviment.
· Marcar un ítem a parlar (només un punt).
· Utilitzar musicoterapia/expressió corporal.
- Eines bàsiques per al control del comportament:
· Graella de tasques.
· Estímul-resposta (dibuix: fa un dibuix quan estigui nerviós i quan es posa nerviós li donem la volta fins que estigui tranquil).
· Posició del nen dins de l'aula.
GRUP C: ORIENTACIONS DAVANT DE SITUACIONS CONCRETES
- S'aixeca sovint:
· Cridar-li l'atenció:
· Donar-li un encàrrecs.
- Interromp contantment:
· Fer-li veure que el seu comportament afecta als companys.
- Molesta als companyns de taula:
· Posar-lo a prop el mestre.
· Posar-lo sol.
- Perd el control i crida:
· Temps fora de la classe.
· Contenció física.
· Fer un espai per a ell.
GRUP D: COM MILLORAR L'AUTOESTIMA A L'AULA
- Predisposició per part del mestre:
· Rebre moltes tutories.
· Establir recursos positius.
· Aprenentatge significatiu.
· Comunicació/atenció.
- Proposta d'activitats:
· Establir un racó a l'aula per a ell.
· Treball cooperatiu/en grup/parelles...
· Dinámiques de grup (cohesió/autoestima).
- Punts clau millora autoestima/comportament:
· Reforç positiu.
· Atenció.
GRUP A: METODOLOGÍA EN DONAR LES CLASSES
- Com donar las clases:
· Dinàmiques per a captar l'atenció del nen.
· Aprenentatge significatiu que pugui relacionar-ho amb la realitat.
· Material manipulatiu.
· Fer-li participatiu, fent preguntes-implicació.
·Utilitzar material atractiu per a ell.
- Com explicar els continguts acadèmics:
· Captar moments que pari atenció per a explicar teoria (prioritzar continguts).
· Aprenentatge significatiu que pugui relacionar-ho amb la realitat.
- Assignació de deures tasques:
· Material personalitzat (com llibreta amb la seva foto on li fiques els deures...)
· Tasques adaptades al nivell d'atenció del nen.
· Donar-li càrrecs (com l'encarregat dels deures per que no s'oblidi del que s'ha de fer)
· Supervisió del tutor.
GRUP B: COM MILLORAR EL COMPORTAMENT DEL NEN
- Supervisió constant:
· Mirar agenda cada día (a última hora).
· Marcar objetius a curt termini.
· Lligam constant amb la familia.
- Tutories individualitzades:
· Tutoria amb moviment.
· Marcar un ítem a parlar (només un punt).
· Utilitzar musicoterapia/expressió corporal.
- Eines bàsiques per al control del comportament:
· Graella de tasques.
· Estímul-resposta (dibuix: fa un dibuix quan estigui nerviós i quan es posa nerviós li donem la volta fins que estigui tranquil).
· Posició del nen dins de l'aula.
GRUP C: ORIENTACIONS DAVANT DE SITUACIONS CONCRETES
- S'aixeca sovint:
· Cridar-li l'atenció:
· Donar-li un encàrrecs.
- Interromp contantment:
· Fer-li veure que el seu comportament afecta als companys.
- Molesta als companyns de taula:
· Posar-lo a prop el mestre.
· Posar-lo sol.
- Perd el control i crida:
· Temps fora de la classe.
· Contenció física.
· Fer un espai per a ell.
GRUP D: COM MILLORAR L'AUTOESTIMA A L'AULA
- Predisposició per part del mestre:
· Rebre moltes tutories.
· Establir recursos positius.
· Aprenentatge significatiu.
· Comunicació/atenció.
- Proposta d'activitats:
· Establir un racó a l'aula per a ell.
· Treball cooperatiu/en grup/parelles...
· Dinámiques de grup (cohesió/autoestima).
- Punts clau millora autoestima/comportament:
· Reforç positiu.
· Atenció.
domingo, 20 de marzo de 2011
Taller: Diversitat, Interculturalitat i Avaluació
ACTIVITAT 1:
Desprès de veure el vídeo "racismo" http://www.youtube.com/watch?v=_ldkjUIy4Wk&feature=player_embedded faig la següent aportació:
AUTOANÀLISIS: En aquest vídeo podem observar com una nena petita perd la seva joguina, un globus, i comença a cridar per aquest motiu. Un home que està allí amb ella escala fins a a dalt del fanal per poder agafar-ho i que la nena es posi contenta. Quan li va a donar el globus a la nena arriba la mare i veu que aquesta està amb un desconegut agafa a la nena del braç i l'aparta d'ell de molt mal fums i a més li fa saber a l'home que no li agrada que estigui amb la seva nena. L'home marxa a casa seva amb el globus a la mà i el sorprenent és que quan obre la porta aquesta està plena de globus.
L'anàlisi que faig és el sorprenent que és que només pel color de la pell aquesta dona no es pari a pensar en res més i directament tingui pensaments negatius cap a aquest home com si fos una mala influència per a la seva filla. La nena agafa una "pataleta" i el seu objectiu és aconseguir el que vol, en aquest cas el globus, i no té cap tipus de prejudici en qui li ajudi. En canvi la mare no veu aquesta ajuda i el que li pot transmetre a la seva filla amb la seva acció és el mateix prejudici.
I d'altra banda destaco el sentiment de l'home. Com escala i s'esforça per acontentar a la nena per rebre menyspreu malgrat la col·lecció de globus que té a casa que són les vegades que ha estat en la mateixa situació
CONTRAST: Posem en comú les notres idees:
- El color de la pell vist com negatiu.
- El sentiment de la persona discriminada.
- Traspasar a la nena l'idea de discriminació.
- La situació vista com una metàfora: el fanal vol dir que ell vol integrar a la nena i per això l'ajuda. I el globus és la discriminació, per això a la seva casa té diferents globus de diferents situacions de discriminació.
REDESCRIPCIÓ:
El racisme és una forma de discriminació de les persones recorrent a motius racials, to de pell o altres característiques físiques de les persones, de tal manera que unes es consideren superiors a unes altres.
És la situació d'aquesta mare que davant la seva filla, l'ésser que més estima en aquest món, no permet l'acostament amb una persona que tingui un altre color de pell perquè considera que no és una bona influència per a ella.
És una llàstima que passin aquestes coses que dia a dia ocorren i que no puguem posar-nos alguna vegada en el lloc de l'altre i pensar... "i si això m'ho fessin a mi, com em sentiria?"
ACTIVITAT 2:
TRENCACLOSQUES: Aquest és el nom d'una nova tècnica de treball que hem fet en classe. Consisteix en el següent:
1.- EQUIPS BASE (Heterogeni). El grup es divideix en subgrupos de 4 i a cada miembre del subgrup li nomenem A-B-C-D. Cada subgrup, unit, A+B+C+D llegeix el document sobre TDAH.
2.- GRUP D’EXPERTS (homogeni). Després de llegir el document, el subgrup se separa per a formar grups de la mateixa lletra (experts) A+A+A+A+A, B+B+B+B+B, C+C+C+C+C i D+D+D+D+D. Cada lletra treballarà un aspecte diferent, buscarà informació, es convertirà en 'expert' sobre un tema, ja que després després al tornar al grup heterogeni serà l'únic que sàpiga sobre aquest tema.
3.- EQUIP BASE (heterogeni) Tornem al grup heterogeni (A+B+C+D) amb la informació recollida per a poder explicar-los al nostre grup l'après i que cada membre pugui aportar sobre EL SEU aspecte treballat.
Desprès de veure el vídeo "racismo" http://www.youtube.com/watch?v=_ldkjUIy4Wk&feature=player_embedded faig la següent aportació:
AUTOANÀLISIS: En aquest vídeo podem observar com una nena petita perd la seva joguina, un globus, i comença a cridar per aquest motiu. Un home que està allí amb ella escala fins a a dalt del fanal per poder agafar-ho i que la nena es posi contenta. Quan li va a donar el globus a la nena arriba la mare i veu que aquesta està amb un desconegut agafa a la nena del braç i l'aparta d'ell de molt mal fums i a més li fa saber a l'home que no li agrada que estigui amb la seva nena. L'home marxa a casa seva amb el globus a la mà i el sorprenent és que quan obre la porta aquesta està plena de globus.
L'anàlisi que faig és el sorprenent que és que només pel color de la pell aquesta dona no es pari a pensar en res més i directament tingui pensaments negatius cap a aquest home com si fos una mala influència per a la seva filla. La nena agafa una "pataleta" i el seu objectiu és aconseguir el que vol, en aquest cas el globus, i no té cap tipus de prejudici en qui li ajudi. En canvi la mare no veu aquesta ajuda i el que li pot transmetre a la seva filla amb la seva acció és el mateix prejudici.
I d'altra banda destaco el sentiment de l'home. Com escala i s'esforça per acontentar a la nena per rebre menyspreu malgrat la col·lecció de globus que té a casa que són les vegades que ha estat en la mateixa situació
CONTRAST: Posem en comú les notres idees:
- El color de la pell vist com negatiu.
- El sentiment de la persona discriminada.
- Traspasar a la nena l'idea de discriminació.
- La situació vista com una metàfora: el fanal vol dir que ell vol integrar a la nena i per això l'ajuda. I el globus és la discriminació, per això a la seva casa té diferents globus de diferents situacions de discriminació.
REDESCRIPCIÓ:
El racisme és una forma de discriminació de les persones recorrent a motius racials, to de pell o altres característiques físiques de les persones, de tal manera que unes es consideren superiors a unes altres.
És la situació d'aquesta mare que davant la seva filla, l'ésser que més estima en aquest món, no permet l'acostament amb una persona que tingui un altre color de pell perquè considera que no és una bona influència per a ella.
És una llàstima que passin aquestes coses que dia a dia ocorren i que no puguem posar-nos alguna vegada en el lloc de l'altre i pensar... "i si això m'ho fessin a mi, com em sentiria?"
ACTIVITAT 2:
TRENCACLOSQUES: Aquest és el nom d'una nova tècnica de treball que hem fet en classe. Consisteix en el següent:
1.- EQUIPS BASE (Heterogeni). El grup es divideix en subgrupos de 4 i a cada miembre del subgrup li nomenem A-B-C-D. Cada subgrup, unit, A+B+C+D llegeix el document sobre TDAH.
2.- GRUP D’EXPERTS (homogeni). Després de llegir el document, el subgrup se separa per a formar grups de la mateixa lletra (experts) A+A+A+A+A, B+B+B+B+B, C+C+C+C+C i D+D+D+D+D. Cada lletra treballarà un aspecte diferent, buscarà informació, es convertirà en 'expert' sobre un tema, ja que després després al tornar al grup heterogeni serà l'únic que sàpiga sobre aquest tema.
3.- EQUIP BASE (heterogeni) Tornem al grup heterogeni (A+B+C+D) amb la informació recollida per a poder explicar-los al nostre grup l'après i que cada membre pugui aportar sobre EL SEU aspecte treballat.
A l'acabar aquesta tècnica acabem amb un grup de 4 persones i amb l'aportació al grup de 4 temes diferent. Sense la implicació i el treball d'algun dels membres no podríem arribar a aquest resultat final.
martes, 15 de marzo de 2011
LA PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL
Adjunto la meva UP:
http://www.scribd.com/doc/50776655/up-carnestoltes-ok
I la valoració sobre aquesta:
http://www.scribd.com/doc/50778128?secret_password=it6o00uwk4u78opw196
http://www.scribd.com/doc/50776655/up-carnestoltes-ok
I la valoració sobre aquesta:
http://www.scribd.com/doc/50778128?secret_password=it6o00uwk4u78opw196
DECRET 142/2007
Aquest és l'esquema sobre l'ordenació de l'àrea d'Educació Artística segons el decret 142/2007:
1. Extructura dels continguts.
- Explorar i percebre
Dos Blocs:
- Interpretar i crear
2. Competències pròpies de l'àrea. (Competència comunicativa i competència artística i cultural)
3. Contribució de l'àrea a les competències bàsiques:
Competències transversals:
- Competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
2. Competències artística i cultural.
- Competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital.
4. Competència matemàtica.
5. Competència d'aprendre a aprendre.
- Competències personals:
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal.
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
8. Competència social i ciutadana.
4. Consideracions sobre el desenvolupament del currículum.
5. Objectius.
6. Continguts:
CICLE INICIAL
- Explorar i percebre:
· Visual i plàstica.
· Música i dansa.
- Interpretar i crear:
· Visual i plàstica.
· Música i dansa.
- Connexions amb altres àrees.
- Criteris d'avaluació.
CICLE MITJÀ
- Explorar i percebre:
· Visual i plàstica.
· Música i dansa.
- Interpretar i crear:
· Visual i plàstica.
· Música i dansa.
- Connexions amb altres àrees.
- Criteris d'avaluació.
CICLE SUPERIOR
- Explorar i percebre:
· Visual i plàstica.
· Música i dansa.
- Interpretar i crear:
· Visual i plàstica.
· Música i dansa.
- Connexions amb altres àrees.
- Criteris d'avaluació.
1. Extructura dels continguts.
- Explorar i percebre
Dos Blocs:
- Interpretar i crear
2. Competències pròpies de l'àrea. (Competència comunicativa i competència artística i cultural)
3. Contribució de l'àrea a les competències bàsiques:
Competències transversals:
- Competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
2. Competències artística i cultural.
- Competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital.
4. Competència matemàtica.
5. Competència d'aprendre a aprendre.
- Competències personals:
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal.
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
8. Competència social i ciutadana.
4. Consideracions sobre el desenvolupament del currículum.
5. Objectius.
6. Continguts:
CICLE INICIAL
- Explorar i percebre:
· Visual i plàstica.
· Música i dansa.
- Interpretar i crear:
· Visual i plàstica.
· Música i dansa.
- Connexions amb altres àrees.
- Criteris d'avaluació.
CICLE MITJÀ
- Explorar i percebre:
· Visual i plàstica.
· Música i dansa.
- Interpretar i crear:
· Visual i plàstica.
· Música i dansa.
- Connexions amb altres àrees.
- Criteris d'avaluació.
CICLE SUPERIOR
- Explorar i percebre:
· Visual i plàstica.
· Música i dansa.
- Interpretar i crear:
· Visual i plàstica.
· Música i dansa.
- Connexions amb altres àrees.
- Criteris d'avaluació.
domingo, 20 de febrero de 2011
REFLEXIÓ SOBRE LA MEVA ACTIVITAT COM A DOCENT
Puc parlar sobre aquesta tasca des d'aquest any. Encara que faig mitja jornada és el primer any que tinc un treball continuat i amb 'petites' responsabilitats. Sóc l'especialista de música (no sóc tutora) però intent sempre saber els problemes i dificultats de cada alumne que passa per mi. En les classes de primària, en cada curs, hi ha algun nen amb problemes d'aprenentatge i em preocupo per fer-li arribar al tutor els reptes als quals s'enfronta en la meva classe i m'interesso per com poder dur-los a terme tenint converses periòdiques amb els tutors.
També tinc hores de reforç amb P3. Les tardes que tenen lliures les tutores em quedo jo amb ells i també intent juntament amb les tutores de tenir un seguiment d'ells i de les famílies (ja que en aquest cas em relaciono amb elles).
També tinc hores de reforç amb P3. Les tardes que tenen lliures les tutores em quedo jo amb ells i també intent juntament amb les tutores de tenir un seguiment d'ells i de les famílies (ja que en aquest cas em relaciono amb elles).
ARTICLE DE MANUEL SEGURA
Manuel Segura en aquest article ens parlar de la seva labor per integrar als marginats de com arriba a cap aquesta labor a l'escola.
La seva idea de ser persona és saber pensar, poder controlar les emocions i tenir valors morals. Per ser intel·ligent diu que cal controlar les emocions i per a això fa falta conèixer-les, i ell ensenya a distingir-les. Proposa als seus alumnes dilemes morals a través del mètode de Kohlberg dels sis estadis formatius.
Destaca la importància del diàleg i ho promou mitjançant els quatre passos per resoldre conflictes: diagnosticar el problema, buscar alternatives, pensar en les conseqüències i posar-se en el lloc de l'altre. Penso que si tots ens poséssim en el lloc de l'altre sovint molts problemes no apareixerien.
L'article acaba amb la pregunta en què consisteix educar? Segura respon amb normes clares però sempre amb l'afecte i el diàleg.
La seva idea de ser persona és saber pensar, poder controlar les emocions i tenir valors morals. Per ser intel·ligent diu que cal controlar les emocions i per a això fa falta conèixer-les, i ell ensenya a distingir-les. Proposa als seus alumnes dilemes morals a través del mètode de Kohlberg dels sis estadis formatius.
Destaca la importància del diàleg i ho promou mitjançant els quatre passos per resoldre conflictes: diagnosticar el problema, buscar alternatives, pensar en les conseqüències i posar-se en el lloc de l'altre. Penso que si tots ens poséssim en el lloc de l'altre sovint molts problemes no apareixerien.
L'article acaba amb la pregunta en què consisteix educar? Segura respon amb normes clares però sempre amb l'afecte i el diàleg.
ANÀLISI D'UN CAS SEGUINT EL CICLE REFLEXIU: "UN DESAFORTUNAT INCIDENT AL PATI"
Descripció del cas:
En Joan, tutor de 6è a primera hora del matí es disponia a acompanyar als seus alumnes a l'aula per a començar les classes quan arriba el pare d'en Jordi, un alumne seu cridan i demanan-li explicancions sobre el seu fill que va sortir el dia anterior amb el peu molt inflat i una fissura al turmell. En Joan no sabia res del que havia pasat però el pare d'en Jordi no parava de demanar-li responsabilitats i cada vegada més estava més exaltat.
En Joan veient que havia d'arribar a la classe amb els seus nens i que aquell home no atenía a explicacions va aixecar la veu i li va manar a direcció.
Estratègies a nivell individual (autoanàlisi):
- Intentar tranquil·litzar al pare d'en Jordi però mai aixecar la veu perquè ell l'esà fent.
- Interessar-se pel que li ha passat al Jordi.
- Citar-ho per un altre moment o buscar a algú que es faci càrrec uns minuts del grup per poder solucionar l'incident.
Redescripció:
- Penso que la part més important per enfrontar-se a una situació d'aquest tipus és tenir una actitud mediadora i positiva. Poder donar-li confiança a l'altra persona perquè es tranquil·litzi i poder arribar a un acord per solucionar l'incident.
- Recopilar tota la informació necessària, per part de Jordi, del pare, dels professors presents aquella tarda... i no portar-ho el cas a direcció sempre que no sigui necessari.
- I per últim, arribar a una solució del cas i fer-li veure al pare de Jordi que no era necessari posar-se així.
(la part d'enmig de contrast no l'he fet ja que aquell dia no vaig poder assistir a classe, espero que la resta de l'activitat estigui ben feta)
En Joan, tutor de 6è a primera hora del matí es disponia a acompanyar als seus alumnes a l'aula per a començar les classes quan arriba el pare d'en Jordi, un alumne seu cridan i demanan-li explicancions sobre el seu fill que va sortir el dia anterior amb el peu molt inflat i una fissura al turmell. En Joan no sabia res del que havia pasat però el pare d'en Jordi no parava de demanar-li responsabilitats i cada vegada més estava més exaltat.
En Joan veient que havia d'arribar a la classe amb els seus nens i que aquell home no atenía a explicacions va aixecar la veu i li va manar a direcció.
Estratègies a nivell individual (autoanàlisi):
- Intentar tranquil·litzar al pare d'en Jordi però mai aixecar la veu perquè ell l'esà fent.
- Interessar-se pel que li ha passat al Jordi.
- Citar-ho per un altre moment o buscar a algú que es faci càrrec uns minuts del grup per poder solucionar l'incident.
Redescripció:
- Penso que la part més important per enfrontar-se a una situació d'aquest tipus és tenir una actitud mediadora i positiva. Poder donar-li confiança a l'altra persona perquè es tranquil·litzi i poder arribar a un acord per solucionar l'incident.
- Recopilar tota la informació necessària, per part de Jordi, del pare, dels professors presents aquella tarda... i no portar-ho el cas a direcció sempre que no sigui necessari.
- I per últim, arribar a una solució del cas i fer-li veure al pare de Jordi que no era necessari posar-se així.
(la part d'enmig de contrast no l'he fet ja que aquell dia no vaig poder assistir a classe, espero que la resta de l'activitat estigui ben feta)
domingo, 6 de febrero de 2011
REFLEXIÓ SOBRE EL VÍDEO "DINNER FOR TWO"
En aquest vídeo podem observar la vida dels animals en la selva. Se'ns presenta una observació ràpida dels diferents animals i se centra en dos camaleons. Estan els dos caçant per menjar quan de sobte se centren en la mateixa presa. Cap dóna el seu braç a torçar i això els porta fins a posar en perill la vida dels dos. La situació se soluciona quan intervé una granota que observava i els fa compartir el menjar i deixant la lluita de costat.
L'origen del conflicte comença quan se centra en el mateix punt d'interès (la mosca que volen els dos camaleons) i afronten el conflicte competint (amb orgull a veure qui gana) de forma agressiva ja que posen en perill la seva vida. També entren en joc la resta d'animals que observen la lluita. Fins i tot els cocodrils obren la boca esperant que caiguin de la branca.
La part positiva i que resol el conflicte és la granota que observa des del principi i els fa comprendre la situació.
Els 4 elements bàsics per resoldre el conflicte serien els següents:
AMP: La granota té l'actitud mental positiva i fa per solucionar el problema millorant, compartint.
Recollir informació: De nou és la granota la que observa per poder solucionar el conflicte.
Avaluació del cost del conflicte: La granota els fa veure que no val la pena lluitar, que fins i tot posen en perill les seves vides.
Guanyar-guanyar: S'alien els dos camaleons per compartir no per lluitar
L'origen del conflicte comença quan se centra en el mateix punt d'interès (la mosca que volen els dos camaleons) i afronten el conflicte competint (amb orgull a veure qui gana) de forma agressiva ja que posen en perill la seva vida. També entren en joc la resta d'animals que observen la lluita. Fins i tot els cocodrils obren la boca esperant que caiguin de la branca.
La part positiva i que resol el conflicte és la granota que observa des del principi i els fa comprendre la situació.
Els 4 elements bàsics per resoldre el conflicte serien els següents:
AMP: La granota té l'actitud mental positiva i fa per solucionar el problema millorant, compartint.
Recollir informació: De nou és la granota la que observa per poder solucionar el conflicte.
Avaluació del cost del conflicte: La granota els fa veure que no val la pena lluitar, que fins i tot posen en perill les seves vides.
Guanyar-guanyar: S'alien els dos camaleons per compartir no per lluitar
DINÀMICA DE GRUP
TÍTOL DE L’ACTIVITAT: “Ens presentem amb ritme!”
OBJECTIUS:
o Memoritzar els noms dels companys.
o Portar el ritme indicat.
o Improvisar.
CONTINGUTS:
o Presentar-se de forma rítmica.
DISPOSICIÓ INICIAL:
o Asseguts a terra en rotllana.
DESCRIPCIÓ:
o Ens asseiem a terra en forma d'indi formant una rotllana. Comença la professora a marcar el ritme de 4 negres (cccc) que les marcarem corporalment 2 en les cames i 2 palmades. Quan tot el grup porti el ritme seguit (marcant les 2 negres a baix i 2 a dalt) explicarà la professora que hem de dir el nostre nom en les 2 palmades d'a dalt, quedant 2 palmades en les cames sense poder parlar i havent d'encaixar el nostre nom en les 2 palmades de mans.
o
o Després de fer una ronda cap a un sentit de la rotllana i cap a l'altre compliquem la presentació. Conservant el mateix ritme, aquesta vegada cada alumne disposarà de 8 negres en comptes de 4 per poder dir en les 4 primeres el seu nom i en la 4 segones el nom d'un company. El company que estarà picant el ritme deurà dir el seu nom i en les 4 següents negres el nom d'un altre company i així successivament, però aquesta vegada saltant els torns, per improvisar i estar atents.
POSADA EN COMÚ:
o En acabar la presentació de les dues maneres, posarem en comú per poder escriure el ritme que hem portat i el ritme que té el nostre nom (com dividim les síl·labes i que figures rítmiques li atorguem segons l'accent).
sábado, 15 de enero de 2011
"SEGURETAT I SALUT DOCENT".
SEMINARI: SEGURETAT I SALUT LABORAL.
PLA D'EMERGENCIA.
- Què és el pla d'emergència? Un pla preestablert pel centre amb una organització concreta i clara i que tots han de conèixer per poder dur a terme en una situació d'evacuació.
Contrast normativa i teoria. Mesures de prevenció contra incendis i d’evacuació dels treballadors i treballadores. Aquestes mesures s’han de comprovar periòdicament. Tots els centres hauran d’elaborar, revisar i actualitzar periòdicament el pla d’emergència. És aconsellable utilitzar el manual "Pla d’emergència del centre docent", editat pel Departament d’Educació.
- Coneixes el pla d'emergència del teu centre? No.
- Has participat en un simulacre? No.
- Coneixes l'escola i el seu entorn? Drescriu-lo breument. És una escola petita que es troba als afores del poble en la faldilla d'una muntanya. El centre té forma de "U" i dues plantes, distribuint-se els patis d'infantil en la planta baixa i primària en la planta superior.
- Per què penses que és important conèixer l'escola i el seu entorn? Per que davant d'una situació d'emergència poder actuar amb mes consciència de la situació (mesures del pla, lloc de treball, sortides, voltants...).
- Quines actuacions consideres importants conèixer per a realitzar un simulacre d'evacuación? Tota l'organització del pla, totes les mesures, des del tipus d'alarma de l'emergència, lloc de sortida del centre, lloc de trobada...
- Quines actuaciones concretes consideres que has de realitzar amb els teus alumnes alhora d'un simulacre d'evacuació? Transmetre tranquil·litat, conèixer bé l'organització: cada punt a seguir, punts de sortida, de trobada, llistat de nanos, anar tot el grup junt... recompte dels nens en un lloc segur.
CONDICIONS DE SEGURETAT I SALUT.
PLA D'EMERGENCIA.
- Què és el pla d'emergència? Un pla preestablert pel centre amb una organització concreta i clara i que tots han de conèixer per poder dur a terme en una situació d'evacuació.
Contrast normativa i teoria. Mesures de prevenció contra incendis i d’evacuació dels treballadors i treballadores. Aquestes mesures s’han de comprovar periòdicament. Tots els centres hauran d’elaborar, revisar i actualitzar periòdicament el pla d’emergència. És aconsellable utilitzar el manual "Pla d’emergència del centre docent", editat pel Departament d’Educació.
- Coneixes el pla d'emergència del teu centre? No.
- Has participat en un simulacre? No.
- Coneixes l'escola i el seu entorn? Drescriu-lo breument. És una escola petita que es troba als afores del poble en la faldilla d'una muntanya. El centre té forma de "U" i dues plantes, distribuint-se els patis d'infantil en la planta baixa i primària en la planta superior.
- Per què penses que és important conèixer l'escola i el seu entorn? Per que davant d'una situació d'emergència poder actuar amb mes consciència de la situació (mesures del pla, lloc de treball, sortides, voltants...).
- Quines actuacions consideres importants conèixer per a realitzar un simulacre d'evacuación? Tota l'organització del pla, totes les mesures, des del tipus d'alarma de l'emergència, lloc de sortida del centre, lloc de trobada...
- Quines actuaciones concretes consideres que has de realitzar amb els teus alumnes alhora d'un simulacre d'evacuació? Transmetre tranquil·litat, conèixer bé l'organització: cada punt a seguir, punts de sortida, de trobada, llistat de nanos, anar tot el grup junt... recompte dels nens en un lloc segur.
CONDICIONS DE SEGURETAT I SALUT.
SEMINARI: SEGURETAT I SALUT LABORAL |
CONDICIONS | Individual/parelles | Contrast grup i fonts normatives teòriques |
GRUPS | Riscos | Danys | Riscos | Danys |
1. SEGURETAT | Obertura de portes cap a l’interior. Terres relliscosos | Accidents en anar i tornar de la feina. Caigudes. | Mobiliari i espais mal condicionats. Instal·lacions antigues o que no compleixen la normativa | Accidents. |
2. HIGIENE AMBIENTAL | Manca de ventilació. Manca de neteja. Bon funcionament de les canonades. | Desconfort o incomoditat. Al·lèrgies. Incomoditat | Pols. Excés de temperatura. Manca de sabó i paper en el bany. Falta d'un lloc per dinar. Ambient sorollós. | Contagis. Desconfort o incomoditat. Estrès auditiu. |
3. CÀRREGA FÌSICA CÀRREGA VOCAL | Estar dempeus prolongadament. Mal ús de la veu o cantar (música). Càrrega de material. Postures incomodes amb els petits. | Afectació musculoesquelètica. Afonies. | ||
4. FACTORS PSICOSOCIALS | Atenció a la diversitat. Mala relació amb els companys. | Fatiga cognitiva. Angoixa, estrès. | Atenció a la diversitat. Mala relació amb familiars. Reconeixement de la feina. | Fatiga emocional. Estrès, depressió… |
5. FACTORS EXTRALABORALS | Vida saludable. Distància del centre de treball. | Malalties. Angoixa, estrès. | Malaltia de familiars. | Estrès. |
ANÀLISI DEL MEU ESCENARI LABORAL
La meva escola té dues plantes i l'aula de música que és on faig la meva feina està en la planta d'a dalt.
Per accedir a ella hi ha unes escales bastant àmplies amb barana en un costat només, sota el meu punt de vista (en ser tan àmplies) deuria haver-hi barana a banda i banda.
Fa poc temps han posat unes tires en cada esglaó per evitar relliscar-se, s'ha guanyat en seguretat ja que a través d'aquesta segona planta s'accedeix al pati de primària i sempre portem alguna cosa en les sabates de terra o aigua.
Bé, en la segona planta, la segona porta de la dreta es troba la meva classe de música.
La porta s'obre cap a dins i destacaria l'absència de seguretat en la porta com tenen en infantil per no enxampar-se els nens els dits. Jo faig classe a primària i a P3, o sigui que alguna vegada pujo a la classe amb ells i P4 i P5 amb les seves respectives professores que els imparteixen música també pugen o sigui que en ser un aula comuna penso que hauria de tenir també aquesta seguretat en la porta.
La disposició de l'aula em sembla segura; amb cadires (sense taules) col·locades en forma de U pegades a la paret per poder realitzar activitats asseguts i unes altres aprofitant l'espai de l'aula (si hem de fer alguna activitat que requereixi la taula baixem a l'aula del curs corresponent).
Les finestres són corredisses i amb seguretat a una altura que els nens no arriben per obrir.
I finalment destacar que en cas d'evacuació l'aula de música és privilegiada ja que només cal sortir de la classe i accedir al pati que està molt proper a l'aula.
Per accedir a ella hi ha unes escales bastant àmplies amb barana en un costat només, sota el meu punt de vista (en ser tan àmplies) deuria haver-hi barana a banda i banda.
Fa poc temps han posat unes tires en cada esglaó per evitar relliscar-se, s'ha guanyat en seguretat ja que a través d'aquesta segona planta s'accedeix al pati de primària i sempre portem alguna cosa en les sabates de terra o aigua.
Bé, en la segona planta, la segona porta de la dreta es troba la meva classe de música.
La porta s'obre cap a dins i destacaria l'absència de seguretat en la porta com tenen en infantil per no enxampar-se els nens els dits. Jo faig classe a primària i a P3, o sigui que alguna vegada pujo a la classe amb ells i P4 i P5 amb les seves respectives professores que els imparteixen música també pugen o sigui que en ser un aula comuna penso que hauria de tenir també aquesta seguretat en la porta.
La disposició de l'aula em sembla segura; amb cadires (sense taules) col·locades en forma de U pegades a la paret per poder realitzar activitats asseguts i unes altres aprofitant l'espai de l'aula (si hem de fer alguna activitat que requereixi la taula baixem a l'aula del curs corresponent).
Les finestres són corredisses i amb seguretat a una altura que els nens no arriben per obrir.
I finalment destacar que en cas d'evacuació l'aula de música és privilegiada ja que només cal sortir de la classe i accedir al pati que està molt proper a l'aula.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)